lectures de la missa del diumenge XIV de durant l'any 06 juliol 2014

DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY

«el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera»

Lectura de la profecia de Zacaries

El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Aclama, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entrada. És bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran Riu fins a l’extrem del país.»

Za 9,9-10.13,1

Salm Responsorial

R. Beneiré el vostre nom per sempre, Déu meu i rei meu.

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom. R

El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre regne
i parlin de la vostra potència. R

Totes les obres del Senyor són fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça. R

Sl 144,1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R.: 1)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, vosaltres no viviu segons les mires de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’esperit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosaltres no tingués l’esperit de Crist, no seria de Crist. I si habita en vosaltres l’esperit d’aquell que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu esperit, que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Rm 8,9.11-13

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Fora del Pare, ningú no coneix veritablement el Fill; igualment, no coneix veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. »Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera.»

Mt 11,25-30

"Una pregària de Jesús"

La pregària de Jesús que tenim a l’evangeli d’avui presenta un text molt elaborat, en tres parts.
Primer, una acció de gràcies perquè el Pare s’ha donat a conèixer als deixebles (11,25-26). Segon, Jesús reivindica tenir una relació especial amb el Pare en tant que fill (v. 27); tercer, una crida sapiencial en la qual Jesús exhorta a acollir el jou del seu ensenyament.
L’acció de gràcies inicial, de la segona font sinòptica, és un text sàlmic breu, com un càntic d’agraïment del judaisme malgrat ser tan breu. El més original d’aquesta pregària és que Jesús dóna gràcies pel que ha estat concedit als deixebles, en contrast amb els estudiosos (Qumran), els savis (els mestres) i els entesos (escribes). Aquí hi ha un clar accent jesuànic: Jesús dóna gràcies pel que s’ha concedit a d’altres, però aquests altres són ignorants, petits i senzills. Aquells a qui Jesús es va adreçar i a qui va escollir.
La segona afirmació mostra de forma eloqüent que la relació íntima de Jesús amb Déu ja era una dada recollida per la tradició de la segona font sinòptica. El text arrela en la pregària de Jesús («Abbà») però va més enllà que la pregària i s’endinsa en la revelació que Jesús dóna a conèixer als deixebles. Convé no perdre el matís que hi ha: «Tot m’ha estat posat a les mans pel Pare» és una clara referència al Regne.
La darrera part és només de Mateu. És una crida sapiencial: «Veniu a mi». Fa explícit quelcom que ja ha estat objecte d’ensenya ment en el sermó de la muntanya: que Jesús no es distancia de la Llei sense més ni més. Es distancia d’una forma legalista d’entendre la Llei, la que fustiga en les seves invectives contra els escribes i fariseus que carreguen interpretacions dures de la Llei sobre l’esquena d’altres i ells no mouen ni un dit per realitzar-les.
La Llei, en el judaisme arrelat en l’AT, ja era un jou. Tanmateix, si passa per la bona notícia de Jesús, és un jou suau. Cal, però, aprendre a viure la Llei amb senzillesa com Jesús, no de forma prepotent.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.